|
Català - castellano - english |
|
Direcció General Drets LLOC/DIA/HORA: Dir. Gral. Drets i Entitats Jurídiques Pau
Claris, 81 Barcelona
24/07/2000 17:00 h ENTREVISTA AMB: Il×lma. Sra.
Araceli Vendrell i Gener Directora
General d'aquest organisme PEL CTC: Olalla Cruz i Fernàndez Natàlia
Parés i Vives RESUM: Plantejar les demandes
del CTC en temes de presons, justícia i recolzament al col×lectiu de
transsexuals. CONTINGUTS: La Olalla explica la tasca general del CTC en
defensa dels interessos de la comunitat transsexual. S'entrega diversa
documentació del CTC (Plataforma, Protocol Mèdic i Llei de Identitat de
Gènere), juntament amb les tres primeres revistesde BSTc. Li exposem el nostre
interés en abordar amb la Generalitat els següents temes: 1. Procés judicial, atenció als detinguts i
situació penitenciària del transsexuals. Creiem que la
Generalitat està d'acord amb el principi general que CIU va defensar el seu dia
al Congrés dels Diputats del Parlament espanyol en el sentit que els
transsexuals sense canvi de sexe legal reconegut han de ser ingressats, en la
mesura de les possibilitats, als centres de reclusió que corresponen al seu
sexe sentit. D'altra banda, la informació de la que disposem d'alguns casos ens
fa pensar que la transsexualitat es considera sovint com un agreujant, com una
provocació per part del detingut, i que sovint es castiga al transsexual sense
tenir en compte la greu situació de marginació social que pateix: en canvi, la
demanda d'un tracte just del transsexual és un dret inalienable. Demanem. Una confirmació
oficial de la postura de la Generalitat sobre el tema dels transsexuals i la
seva reclusió a les presons. Informació de la situació passada i present dels
transsexuals a les presons de Catalunya. Li exposem que vodriem que la
Generalitat considerés la situació social que viu la comunitat transsexual i li
oferim els nostres serveis, com a organització, per recolzar a aquests
detinguts i supervisar el respecte dels seus drets; en aquest sentit, li
exposem que la Generalitat ens hauria de proporcionar els medis materials i la
col×lavoració
per prestar aquest important servei. Conclusions. Ens
informa que aquests punts els hauriem exposar amb la Dir. Gral. dels Serveis
Penitenciaris i ens facilita el nom del responsable, Il×lm. Sr.
Francesc Jimènez i Gusi, i el telèfon per concertar una propera entrevista. 2. Tema del nom, DNI, i judicis sobre canvi de
sexe. Li expliquem quina és la situació actual que viu un transsexual a
l'Estat Espanyol i que si vol veure reconeguda la seva identitat, el seu nom i
el seu sexe, ha de seguir un camí molt llarg i costós on només després de
varios anys d'haver-se sotmés a una cirurgia genital podrà aspirar a reixir. La
situació inversemblant, doncs, en aquest sentit està en què el transsexual viu
constantment desmentit en la seva vida quotidiana per la situació
d'indocumentació de la seva persona que afavoreix la seva marginació o inclús
n'és la causa principal de la seva exclusió social; així i en aquest sentit,
l'Estat, via la seva legislació, es presenta com el factor més visible que origina
la discriminació dels transsexuals, tot obstaculitzant el seu desenvolupament
personal. El fet és que aquestes qüestions depenen de Madrid, però no la seva
aplicació pràctica a Catalunya, competència de Justícia, on constatem la manca
de serietat dels nostres tribunals tant en els criteris a aplicar (p.e. en
temes de canvi de nom per ús) com en el temps de resolució on es fa palesa
l'arbitrarietat que el sistema implica pel transsexual. Demanem. Reunions amb jutges,
fiscals i forenses per tal d'explicar-los qué es la transsexualitat i obtenir
la seva col×laboració
en la solució més eficaç dels judicis que es presenten, basada en coneixaments
científics actuals sobre aquest tema (p.e. els criteris forenses per jutjar
l'adequació d'una demanda de canvi de sexe semblen prou obsolets). Conclusions. La Sra.
Vendrell pensa que tant els jutges com els fiscals i forenses fan bé la seva
feina i que aquests professionals no veuran amb bons ulls un plantejament que
desacrediti la seva tasca passada. De tota manera, a l'espera de rebre el
nostre resum de la conversa (el present escrit), estudiarà com pot ajudar-nos a
avançar en aquesta qüestió. 3. Justícia gratuita. Partim de
la injustícia que suposa per a un transsexual haver de plantejar una demanda contra
l'Estat per veure's reconegut en els seus drets, quan haurien d'estar reconegut
d'entrada; en aques sentit, se li explica que a Anglaterra, per exemple, abans
de ingressar a un clínica de gènere, s'han de tenir els documents legals de
canvi de sexe, just al contrari que aquí. Entenem, també, que no és just el
cost d'aquest procés, responsavilitat exclusiva de l'Estat per la negligència
en els seus deures com a governants, recaigui plenament en els transsexuals que
en són les víctimes. Demanem. La inclusió automàtica
de tots els processos de demandes per canvi de sexe, si així es sol×licita, en
els capítols de justícia gratuita, sense cap altre més formalitat
administrativa. Conclusions. Queda a
l'espera de rebre aquest escrit i estudiar-ho. 4. Drets Civils i recolzament a les
Associacions com el CTC. La tasca del CTC és difícil de dur-la a
terme perque com a Col×lectiu patim una situació de forta discriminació i
exclusió social. Li expliquem el greuge comparatiu que ve patint el CTC des de
la seva fundació i registre a l'any 1992-1993, sense rebre mai cap ajut de cap
administració pública (local, autonòmica o estatal) i que situa a aquestes
administracions, justament, com a un subjecte més en la discriminació dels
transsexuals. Demanem. Subvencions
per als projectes del CTC. Conclusions. Aquesta
Direcció General no subvenciona aquests tipus d'activitats i associacions. De
fet només col×laboren
amb comptades activitats relacionades amb el món jurídic i del dret. Suggereix
que ens adrecem al Departament de Benestar Social o Sanitat que escauen més a
la nostra petició. Entregada còpia d'aquest informe a la
Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques amb dos còpies amb registre
d'entrada d'aquest organisme del Departament de Justícia per ús del CTC. Signant els membres del CTC assistents a la
reunió. Barcelona, 12 de setembre del 2000 |