|
Català - castellano - english |
|
Generalitat de Catalunya LLOC/DIA/HORA: Departament de Sanitat Travessera
de les Corts, 131*159 Bacelona
19/09/2000 17:00 h ENTREVISTA AMB: Il×lm. Sr. Ramon
Massaguer i Melèndez Secretari
del Departament de Sanidad Dtor.
Sr. Salvador Doy i Pica Subdirector
del SCS PEL CTC: Joana López Roldán Olalla
Cruz Fernández Natalia
Parés Vives RESUM: Presentar els documents
i Projectes més importants del CTC en matèria sanitària i abordar amb el
Departament de Sanitat els aspectes relacionats amb el procés transsexualitzador,
amb la finalitat de generar una dinàmica de canvi que serveixi per a regular
l'actual situació. CONTINGUTS DE LA REUNIÓ: Després de presentar als membres del CTC,
assistents a la reunió, s'exposen els fets que, des de el CTC creiem, atenten contra
els drets de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat,
recollits als articles 10 i 14 de la nostra Constitució, així com del dret a la
protecció de la salut de l'article 43 de la mateixa. 1. Transexualitat a la Sanitat. Creiem
fermement que el dret a la salut és un dret fonamental reconegut per la nostra
Constitució i que la transexualitat forma part d'aquest dret. La transexualitat no és un fenòmen nou a
la nostra societat i hauria de ser una prestació que s'acollís al nostre Sistema
Sanitari, de fet ja es venia donant i el Reial Decret 63/95 preten excloure
algunes parts del seu tractament. L'esmentat Decret no suprimeix el tractament
de la transexualitat en sí, sinó només la cirurgia de canvi de sexe atenent a
una caracterització d'aquesta cirurgia com tractament estètic. De tota manera, la transexualitat i el
seu tractament no són considerats ni per la OMS, ni pel Parlament Europeu, ni
per la ciència mèdica, ni pels principals manuals de diagnòstic com un
tractament estètic sinó com tractament d'una enfermetat patològica. Així doncs,
la Cirurgia de Reasignació Sexual (CRS), mal anomenada de canvi de sexe, no
seria un tractament estètic sinó una part de l'esmentat tractament
transsexualitzador. A més, la despesa sanitària pública no es
disminueix sinó que s'incrementa, ja que el que s'estalvia en aquest tractament
s'ho gasta a les conseqüències per no abordar-lo: depresions, baixes laborals,
tractaments quirúrgics mal realitzats, etc. La falta de regulació sanitària de la transexualitat
provoca una situació de abusos mèdics, multitud de casos de desatenció i
l'automedicació incontrolada de persones transsexuals mal informades. I és que
la responsabilitat directa d'aquests tractaments mal donats y les seves
conseqüències és de Sanitat que ha de respondre dels professionals que té. Per això, s'exposa la necessitat que el
Departament de Sanitat no només tingui la voluntat d'incloure a les seves
prestacions el procés transexualitzador sinó que, a més, hauria de centrar els
recursos humans i materials per augmentar l'eficàcia de l'atenció rebuda. Així
doncs, inicialment, es preten que el Departament de Sanitat s'involucri
indirectament en aquests procesos, per a que quan el Govern aprovi aquesta
prestació, el Departament ja disposi d'un bagatje a l'hora d'abordar aquests
tractaments. Són necessaris, també, plans de formació
sobre transsexualitat dirigits als professionals de la Sanitat Pública amb la
intenció de cubrir el buit que s'ha generat a les diferents universitats de
medicina. En aquest sentit s'informa que,
actualment, s'ha constituit una associació que sense ánim de lucre realitza
aquesta feina, recopilant per això psiquiatres, psicòlegs, endocrinólegs,
cirurgians, sexòlegs i altres associacions relacionades en aquest àmbit;
s'informa que aquesta associació es diu AISIOS. Finalmente donat que, segons el Reial
Decret 63/95 del Departament de Sanitat, aquestes intervencions queden excloses
de financiació amb càrrec a la Sanitat Pública, una mesura interessant seria
que el SCS concedeixi un crèdit al propi usuari aportant una garantia mínima
(nómina). Demanem. Que el Departament de
Sanitat asumeixi els costos del procés transexualitzador; que, a la targeta
sanitària, es permeti adoptar a l'usuari el nom i sexe acord a la seva
identitat; que es formi als professionals; que es creï les Unitatss
Especialitzades d'Identidad de Gènere (UEIG); que es demani als Rectors de les
Universitats de Medicina els programes d'estudi necessaris d'aquesta disciplina
mèdica; que Sanitat controli als professionals que, actualment, realitzen
aquestes pràctiques quirúrgiques; que Sanitat disposi els recursos humans i
materials per a realitzar aquestes intervencions a centres hospitalaris
públics; propiciar un trobada entre el Departament de Sanitat i els
professionals i associacions relacionades en aquest àmbit: CTC, AISIOS, etc.
També creiem important que, como mesura transitòria, el Departament de Sanitat
concedeixi crèdits per a les operacions de CRS dels usuaris que així ho sol×licitin. Conclusions. Ens faran
arribar un informe amb les seves conclusions. 2. Protocol mèdic.
L'objectiu principal d'aquest Protocol és definir el marc técnic i legal dintre
del qual, el Sistema Sanitari pugui abordar amb resolució i eficàcia el
tractament de la transexualitat. S'explica que, evidentment, el procés
transexualitzador el coneixen els metges especialitzats en aquest camp, però
que el Protocol está dissenyat pel CTC com principal coneixedor d'aquests
procesos, en base a d'altres protocols europeus i especialistes de la HBIGDA. Demanem. Que el Departament de
Sanitat asumeixi aquest Protocol, com model del procés transexualitzador, per a
garantir als usuaris del Sistema de Salut el tractament correcte. Entregada còpia del present informe al
Department de Sanitat, amb dos còpies amb registre d'entrada d'aquest organisme
per ús del CTC. Signen els membres del CTC assistents a la
reunió. Barcelona, 17 d’octubre del 2000 |